ESO
“Passió per la vida”
EQUIP DOCENT
L’educació és cosa de tots. Educa un poble. El claustre de professors és un poble a l’aula. Des de la passió per la matèria, cada professor introdueix l’alumne en un accent del món. El treball coordinat és imprescindible per no concebre’s sol i reduir la realitat a un únic matís. Els professors parlen constantment entre ells, A la Secundària l’alumne es troba per primer cop que tots els professors són especialistes en l’ajuda a créixer. La coordinació d’assignatures permet veure que la realitat té una unitat. El claustre vetlla des de la matèria per acompanyar l’alumne i atendre’n les dificultats. L’acompanyament a través de tutoria és un moment privilegiat per custodiar el que s’esdevé a la resta de classes, per cuidar les preguntes i la relació amb les famílies.
L'ALUMNE PROTAGONISTA DE L'APRENENTATGE
En arribar a l’ESO, l’alumne deixa de ser un nen i comença a posar en joc la llibertat. Necessita comprendre les coses per integrar-les a la seva vida. Val la pena fer-se gran? Sí.
La relació amb l’adult és necessària per dir-li que és possible créixer bé. El professor és algú que l’espera i que acompanya cada alumne en el camí cap a la maduresa. L’horari a temps complert permet gaudir de més temps per a una relació educativa i per a l’acompanyament de l’alumne en les inquietuds, necessitats, preguntes. Per això a l’escola ens comprometem amb l’alumne més enllà de l’horari lectiu. Estudis de tarda, de cap de setmana, música, cuina, esport, excursions, i múltiples iniciatives serveixen perquè l’alumne es posi en marxa. En primera persona per decidir que val la pena viure!
EL MÈTODE
Créixer és fer emergir el que tenim dins. Cal regar-ho, alimentar-ho. El coneixement és necessari per créixer, per saber qui som. Què vull? Què puc fer? Per què val la pena estudiar? Els professors hem de recollir aquestes preguntes per fer que surti el millor de cada alumne. Com ho fem? Des de la matèria i la relació que l’alumne hi estableix. A partir de la pregunta-resposta es va guiant l’alumne en un camí de reflexió. El primer cicle serveix per consolidar les eines d’estudi: esquemes, resums, diàleg, apunts, i per adquirir el raonament propi de la disciplina acadèmica. Tot això permet que durant el segon cicle l’alumne maduri la capacitat d’abstracció, el gust pel coneixement més especulatiu. Treballem amb obres de referència, amb clàssics, amb textos directes, amb art, amb intercanvis internacionals, amb sortides culturals, amb diàleg amb experts. Amb tot el que faci falta. Perquè cada classe és un moment d’artesania en què professor i alumne creixen junts.
ÀMBITS D’APRENENTATGE
El món és complex. Per comprendre’n els matisos cal apropar-s’hi des dels seus accents diversos. Parar l’orella, observar, meditar, assimilar. Són processos diferents en cada aspecte de la realitat. Cada camp d’estudi necessita un mètode.
D’una banda en l’àmbit sociolingüístic, el diàleg directe amb les fonts és imprescindible. El text, com l’ésser humà, parla. Per això, a l’escola la llengua té un paper principal que afecta les diferents disciplines. Ens agrada anar a les fonts directes i llegir les veus autoritzades. El domini de la llengua es fa aquí inevitable: saber llegir, saber preguntar, saber jutjar, saber escriure, saber parlar, saber explicar la literatura, la història, la política, la filosofia, la religió. En català, en castellà, en anglès, en francès, i sota el Marc Europeu de les llengües. Amb intercanvis i estades a l’estranger. Amb un horitzó global.
També les matemàtiques són la llengua de les ciències. L’àmbit científic permet comprendre l’ésser humà en l’entorn del món i de l’univers. La física i la química expliquen com funciona la natura. La tecnologia i la robòtica estan al servei de les ciències i de l’home.
L’art és el llenguatge de la bellesa. S’escolta amb el cor i es comprèn amb la ment. Entendre l’art i la seva història és necessari per comprendre’s i per expressar-se. L’expressió plàstica, el dibuix, permet narrar-se a partir de la bellesa. La còpia, la imitació, l’anàlisi de les grans obres. La música, el ritme, el cant coral, l’instrument, eduquen en la bellesa. Per això, som escola semiintegrada de música. Perquè la bellesa no és residual. Perquè la bellesa salvarà el món.